Una investigació desenvolupada a Barcelona obre noves possibilitats per superar els mecanismes amb què els tumors frenen el sistema immunitari
La recerca d’Aura Muntasell explora com modificar les cèl·lules NK per superar les defenses dels tumors i avançar en la immunoteràpia contra el càncer.
Una investigació liderada per Aura Muntasell a Barcelona explora una nova estratègia d’immunoteràpia contra el càncer mitjançant cèl·lules NK modificades genèticament. El treball, reconegut amb el Premi Vanguardia de la Ciència 2026, obre noves perspectives per superar els mecanismes de defensa dels tumors.
Una nova estratègia d’immunoteràpia contra el càncer: la recerca d’Aura Muntasell i les cèl·lules NK modificades genèticament
Una investigació desenvolupada a Barcelona obre noves possibilitats per superar els mecanismes amb què els tumors frenen el sistema immunitari. El treball, reconegut amb el Premi Vanguardia de la Ciència 2026, mostra com l’edició genètica de les cèl·lules NK pot millorar la seva activitat antitumoral en models experimentals.
La lluita contra el càncer no consisteix únicament a destruir les cèl·lules tumorals mitjançant tractaments externs. Una de les línies més prometedores de la investigació biomèdica busca aprofitar les capacitats del mateix sistema immunitari per identificar i eliminar les cèl·lules canceroses. Tanmateix, els tumors han desenvolupat mecanismes que els permeten escapar d’aquesta vigilància natural.
Superar aquestes defenses és un dels grans reptes de la immunoteràpia moderna.
Una investigació liderada per la immunòloga Aura Muntasell, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha identificat una estratègia per millorar la capacitat de determinades cèl·lules immunitàries de resistir els senyals inhibidors produïts pels tumors.
El treball, publicat el març del 2025 a la revista científica Nature Immunology, ha estat reconegut amb el Premi Vanguardia de la Ciència 2026, una iniciativa de La Vanguardia i la Fundació Catalunya La Pedrera. La recerca va obtenir el 25 % dels vots ponderats en la quinzena edició del guardó. La Vanguardia+2
El reconeixement posa en relleu el potencial d’una aproximació que combina immunologia, biologia molecular i enginyeria genètica per desenvolupar noves teràpies cel·lulars contra el càncer.
El sistema immunitari també combat el càncer
El sistema immunitari protegeix l’organisme davant d’agents infecciosos, però també participa en la identificació i eliminació de cèl·lules que experimenten transformacions potencialment perilloses.
Entre els seus components hi ha les cèl·lules assassines naturals, conegudes internacionalment com a cèl·lules NK, de l’anglès natural killer.
Aquestes cèl·lules formen part de la immunitat innata i tenen la capacitat de reconèixer i destruir determinades cèl·lules infectades o tumorals sense necessitar el mateix procés d’activació específica que caracteritza altres cèl·lules immunitàries.
Per identificar els seus objectius, les cèl·lules NK integren diferents senyals moleculars. Alguns indiquen que una cèl·lula és normal i ha de ser respectada; d’altres alerten de possibles alteracions.
Quan predominen els senyals activadors, les NK poden alliberar substàncies, com la perforina i els granzims, que contribueixen a provocar la mort de la cèl·lula identificada com a anòmala.
Aquesta capacitat les converteix en candidates especialment interessants per desenvolupar immunoteràpies.
No obstant això, reconèixer una cèl·lula tumoral no garanteix que el sistema immunitari aconsegueixi eliminar-la.
Com aconsegueixen els tumors frenar les defenses immunitàries?
Els tumors no són simples acumulacions de cèl·lules canceroses. Formen part d’un entorn biològic complex en què intervenen cèl·lules immunitàries, vasos sanguinis, fibroblasts i nombroses molècules de comunicació.
Aquest conjunt es coneix com a microambient tumoral.
En aquest entorn, alguns tumors produeixen substàncies capaces de reduir l’activitat de les cèl·lules immunitàries que haurien de combatre’ls.
Dues d’aquestes molècules són el factor de creixement transformant beta (TGF-β) i l’activina A.
Ambdues participen en processos fisiològics normals, però també poden contribuir a crear condicions immunosupressores dins dels tumors.
En determinades circumstàncies, aquests senyals redueixen la capacitat de les cèl·lules NK de proliferar, produir substàncies immunitàries i destruir cèl·lules canceroses.
Això representa un obstacle important per a les teràpies que consisteixen a administrar cèl·lules NK amb l’objectiu de reforçar la resposta antitumoral.
La qüestió científica és clara: es poden modificar aquestes cèl·lules perquè continuïn combatent el tumor fins i tot quan reben senyals que habitualment les inhibirien?
Aquesta és precisament la pregunta que aborda la investigació liderada per Aura Muntasell.
SMAD4: una peça clau en la resposta immunitària
L’equip investigador va centrar l’atenció en el gen SMAD4, que codifica una proteïna implicada en la transmissió de senyals moleculars dins de les cèl·lules.
SMAD4 participa en vies de senyalització relacionades amb el TGF-β i altres molècules que regulen processos com la proliferació, la diferenciació i el comportament cel·lular.
Els investigadors van observar que la reducció de l’activitat de SMAD4 podia modificar la sensibilitat de les cèl·lules NK als efectes immunosupressors del TGF-β.
A partir d’aquesta observació, van estudiar què passava quan s’inactivava el gen en cèl·lules NK humanes.
Per fer-ho, van utilitzar CRISPR-Cas9, una tecnologia d’edició genètica que permet introduir modificacions dirigides en l’ADN.
L’objectiu no era alterar genèticament les cèl·lules tumorals, sinó modificar les cèl·lules immunitàries que han de combatre-les.
Els resultats van mostrar que les cèl·lules NK amb SMAD4 inactivat mantenien millor determinades funcions antitumorals en presència de TGF-β i activina A.
Entre aquestes funcions hi havia la capacitat citotòxica, la secreció de citocines i la proliferació estimulada per determinades interleucines. Nature
Aquesta observació és rellevant perquè suggereix que es poden superar alguns mecanismes d’inhibició tumoral sense necessitat de bloquejar completament les molècules responsables en tot l’organisme.
Què han demostrat els experiments?
La investigació va combinar diferents aproximacions experimentals per analitzar el comportament de les cèl·lules NK modificades genèticament.
Els resultats van mostrar que aquestes cèl·lules podien conservar una activitat antitumoral superior a la de les cèl·lules no modificades en condicions immunosupressores.
També es va observar una millora de la penetració en els tumors i del control del creixement tumoral en els models estudiats.
L’equip va treballar amb models experimentals relacionats amb el càncer de mama i el càncer colorectal, i va explorar tant l’activitat de les cèl·lules NK administrades individualment com la seva combinació amb anticossos terapèutics dirigits contra tumors.
Un altre resultat especialment interessant va ser que les cèl·lules NK modificades van mostrar una activitat citotòxica superior, en determinades condicions experimentals, a la de cèl·lules NK convencionals tractades amb un inhibidor de la senyalització del TGF-β.
Això suggereix que modificar selectivament SMAD4 pot oferir avantatges respecte d’algunes estratègies basades en el bloqueig farmacològic d’aquesta via.
Els investigadors també van comprovar que la modificació podia aplicar-se a diferents plataformes de teràpia amb cèl·lules NK, incloses les cèl·lules CAR-NK, dissenyades per reconèixer determinades dianes tumorals.
Cal destacar, però, que aquests resultats corresponen a investigació preclínica. Encara no demostren que la mateixa estratègia sigui segura i eficaç en pacients amb càncer. Nature
De les cèl·lules modificades al possible tractament dels pacients
Un dels aspectes més rellevants d’aquesta investigació és la seva possible aplicació en el desenvolupament de teràpies cel·lulars.
Aquestes teràpies consisteixen a obtenir cèl·lules, preparar-les o modificar-les en condicions controlades i administrar-les posteriorment amb una finalitat terapèutica.
En el cas de les cèl·lules NK, una possibilitat és utilitzar cèl·lules procedents de donants sans, expandir-les i modificar-les abans de destinar-les al tractament de pacients.
Aquest enfocament podria facilitar, en el futur, la producció de teràpies preparades prèviament i disponibles per a diferents persones.
És una característica que desperta un interès considerable en comparació amb determinades teràpies cel·lulars personalitzades, que requereixen fabricar un producte específic per a cada pacient.
Tanmateix, aquesta possibilitat també planteja dificultats: cal garantir la qualitat de les cèl·lules produïdes, la seguretat de l’edició genètica, la persistència de les cèl·lules després de l’administració i la seva activitat real dins de l’organisme.
Segons la informació difosa per la UAB, l’equip treballa en el desenvolupament d’un assaig clínic de fase 1 en pacients amb càncer colorectal metastàtic.
Aquest tipus d’assaig constitueix una primera etapa d’avaluació clínica, centrada especialment en la seguretat, la tolerabilitat i la determinació de les condicions adequades d’administració.
El fet que s’estigui preparant aquest pas és prometedor, però no significa que el tractament ja estigui aprovat ni que la seva eficàcia clínica hagi estat demostrada. UAB Barcelona
Una estratègia complementària a altres immunoteràpies
La immunoteràpia contra el càncer inclou diferents aproximacions que actuen sobre el sistema immunitari.
Algunes utilitzen anticossos que bloquegen mecanismes inhibidors de les cèl·lules immunitàries. D’altres es basen en l’administració de cèl·lules modificades o seleccionades per combatre determinats tumors.
Entre aquestes últimes destaquen les teràpies CAR-T, que utilitzen limfòcits T modificats per reconèixer antígens específics.
Les cèl·lules NK ofereixen característiques biològiques diferents i poden representar una alternativa o un complement en determinades indicacions.
La investigació sobre SMAD4 no pretén substituir totes les estratègies existents, sinó abordar un problema concret: la pèrdua d’activitat de les cèl·lules NK davant dels senyals immunosupressors del microambient tumoral.
Si els resultats experimentals es confirmen en estudis clínics, aquesta modificació podria incorporar-se a diferents plataformes de teràpia cel·lular.
El seu interès rau, per tant, no només en una possible aplicació contra un tipus concret de càncer, sinó també en la possibilitat de millorar diverses tecnologies immunoterapèutiques.
Quins reptes científics queden pendents?
Malgrat els resultats prometedors, la translació clínica exigeix resoldre diverses qüestions.
La primera és la seguretat. Qualsevol modificació genètica destinada a una aplicació terapèutica requereix una avaluació exhaustiva dels possibles efectes no desitjats.
La segona és l’eficàcia en persones. Els models experimentals permeten estudiar mecanismes biològics i generar hipòtesis, però no reprodueixen completament la complexitat dels tumors humans.
La tercera és la durada de la resposta. Caldrà determinar durant quant de temps poden persistir i mantenir la seva activitat les cèl·lules NK modificades després de ser administrades.
També serà necessari identificar quins pacients i quins tipus de tumors podrien beneficiar-se més d’aquesta aproximació.
Finalment, s’haurà d’estudiar la viabilitat de fabricar aquestes cèl·lules de manera reproduïble, segura i amb costos compatibles amb una possible aplicació assistencial.
La superació d’aquests obstacles determinarà si l’estratègia pot evolucionar des d’una investigació prometedora fins a una opció terapèutica real.
Barcelona i Catalunya, un ecosistema de recerca biomèdica avançada
La investigació liderada per Aura Muntasell també posa de manifest la importància de la col·laboració entre hospitals, universitats i centres de recerca.
El treball reuneix coneixements d’immunologia, oncologia, biologia molecular, edició genètica i desenvolupament de teràpies cel·lulars, amb participació d’institucions catalanes i col·laboradors internacionals.
Aquest tipus de projectes il·lustra com la recerca biomèdica actual depèn cada vegada més de la integració de disciplines científiques i tecnològiques.
El reconeixement del Premi Vanguardia de la Ciència contribueix, a més, a donar visibilitat a la recerca liderada per dones i a la seva aportació al progrés científic.
El guardó, impulsat per La Vanguardia i la Fundació Catalunya La Pedrera, destaca investigacions amb rellevància científica i potencial impacte social.
En aquest cas, el premi també ofereix una oportunitat per acostar a la ciutadania una qüestió fonamental: com es transformen els descobriments de laboratori en possibles tractaments mèdics.
Del descobriment científic a la medicina del futur
La investigació d’Aura Muntasell i el seu equip representa un avenç en la comprensió dels mecanismes que limiten l’activitat de les cèl·lules NK davant del càncer.
El seu principal valor científic és demostrar, en models experimentals, que la inactivació de SMAD4 pot ajudar aquestes cèl·lules a resistir determinats senyals immunosupressors i conservar millor la seva capacitat antitumoral.
Aquest resultat obre una via de recerca per desenvolupar immunoteràpies cel·lulars potencialment més eficaces.
Però també recorda una distinció essencial en biomedicina: un descobriment prometedor no és encara un tractament validat.
El camí entre el laboratori i l’hospital requereix anys d’investigació, avaluacions de seguretat, assajos clínics i verificació independent dels resultats.
La contribució d’aquest treball consisteix a aportar coneixement i una possible estratègia tecnològica per avançar en aquest recorregut.
En un futur, la capacitat de modificar les cèl·lules immunitàries perquè superin les defenses dels tumors podria convertir-se en una eina important de l’oncologia.
La investigació desenvolupada a Barcelona constitueix un pas més en aquesta direcció.
Fonts i referències científiques
Publicació científica original
Rea, A., Santana-Hernández, S., Villanueva, J., i altres (2025). Enhancing human NK cell antitumor function by knocking out SMAD4 to counteract TGFβ and activin A suppression. Nature Immunology, 26, 582–594.
DOI: 10.1038/s41590-025-02103-z
Fonts institucionals i periodístiques
- Universitat Autònoma de Barcelona — Reconeixement a Aura Muntasell, 6 de juliol de 2026.
- Fundació Catalunya La Pedrera — Premi Vanguardia de la Ciència 2026.
- La Vanguardia — La immunoteràpia contra el càncer guanya el premi, 5 de juliol de 2026.
Nota editorial. Aquest article s’ha elaborat amb el suport d’eines d’intel·ligència artificial, sota iniciativa, direcció i supervisió humana. Té una finalitat exclusivament informativa i divulgativa i no substitueix l’assessorament dels professionals sanitaris. Les aplicacions terapèutiques descrites es troben en fase d’investigació i no s’han d’interpretar com a tractaments clínicament validats.
Deixa un comentari